dilluns, 16 de desembre de 2013

dijous, 2 d’agost de 2012

Som-hi crack!!!!!


En aquesta entrada podeu llegir el missatge que ens envia el Christian Fernández des de Londres, on es troba com a fisioterapeuta de la Selecció Espanyola de waterpolo femenina. El Christian és un excel·lent professional i una millor persona que des del primer dia es va entregar a Reptes Solidaris. Ell m'ha fet tots els massatges de descàrrega que he necessitat de franc perquè ha volgut contribuir a que tot surti el millor possible. Moltes gràcies per ser com ets i per ajudar-nos. Sense persones com tu, Christian, Reptes Solidaris no tindria sentit.


"Hola Dani,

Como muy bien sabes no voy a poder acompañarte en tu reto de cruzar el estrecho, pero no porque no me gustaría sino porque  me encuentro en los JJOO de Londres acompañando a la selección femenina de Waterpolo. No obstante no quiero dejar de aprovechar para desearte mucha suerte y muchos ánimos en esta hazaña que seguro que la vas a realizar tal y como te has propuesto.

Al igual que sucede con el deporte profesional te has marcado un objetivo claro. La única manera de conseguirlo es mediante una serie de factores humanos y de profesionalidad. Has sido constante, tenaz, has preparado el reto con mucho esfuerzo y sacrificio, has entrenado durante muchas horas...y estas cosas sólo las sabes tú. Este tipo de hazañas, al igual que llegar a disputar unos Juegos Olímpicos, no se consiguen por azar, la suerte en estos casos carece de importancia, o lo preparas bien o no se consiguen. Por eso sé, y estoy convencido que el reto solidario que te has marcado lo vas a resolver, no sin problemas evidentemente, ya que nadar ese trayecto no es fácil, pero lo vas a resolver. 

A diferencia de la gente de la que me encuentro rodeada, gente que tendrán o no una medalla como recompensa por conseguir su reto, tú conseguirás algo mucho más bonito, que es que muchos niños y niñas se puedan colgar algún día su medalla por haber tenido la suerte de recibir una educación gracias a una persona generosa que pensó en ellos. Eso no tiene precio y no hay medallas de ningún metal que puedan calificar este "Repte".

Así que desde la Villa Olímpica de Londres te deseo lo mejor, disfruta de lo que vas a vivir de lo que vas a hacer y disfruta porque lo que te has planteado.

Un abrazo muy grande!! Som-hi crack!!!!!"



Christian Fernández Samprieto

dimarts, 10 de juliol de 2012

"Boca en la tierra" *


El passat dissabte 30 de juny vaig intentar la travessia Tossa-Sant Feliu d’11Km. La travessia va començar malament abans de que comencés. Les dues setmanes prèvies vans ser duríssimes a nivell personal per qüestions de feina i no vaig poder entrenar tot el que havia d’entrenar. No vaig anar en condicions i estava cansat. El meu cotxe va patir una averia, el que va provocar que la nit abans dormís només 4 hores i que arribés 15 minuts abans de que sortís la barca que ens portaria de San Feliu a Tossa per fer el mateix trajecte a l’inrevés, però nedant.

Les previsions del temps eren bones. Sabíem que hi hauria una mica de llevant però només de força 1 o 2. Començo la travessia i no tinc gaires bones sensacions. Però a partir del 1er kilòmetre trobo el meu ritme i em sento bé. M’oblido dels problemes i gaudeixo del paisatge. Vaig tota l’estona sol. Trobo el 1er avituallament i em sorprèn que vaig per sota de temps. M’estranya i pregunto si portem 2.500m. Em diuen que sí. Em sento tant bé que només bec una mica i continuo. Però el 1er avituallament no estava a 2.500m, ni molt menys, amb la qual cosa l’arribada al 2n avituallament se’m fa eterna. Arribo cansat i amb set. Ja no vaig tant bé de temps. Bec bastant, menjo un plàtan i em pren un gel. Va ser un error no aprofitar el 1er avituallament i ara ho pateixo. Menjar i beure em va bé i torno a agafar ritme, a més de que comença a desaparèixer la rampa que m’havia començat a donar al braç dret. Però les previsions no es compleixen i el llevant cada cop bufa més fort. A la Costa Brava el temps canvia amb facilitat. El mar està força arrissat i la corrent la tinc en contra. Vaig sol. Em sento molt sol i amb poques ganes. Sobre el Km 6 veig la barca que ha anat recollint els nedadors que no avancen suficientment i des de la barca m’animen a que continuï, em diuen que vaig bé. Però no és la sensació que tinc jo. Continuo una estona més però miro el rellotge i em desanimo. Vaig fora de temps i tinc la corrent en contra. Em queden més de 4km i és aleshores quan, més cabrejat que cansat, aixeco el braç i demano sortir.

És veritat que no estava tant malament com per abandonar però el cap em va jugar una mala passada i el que havia començat malament havia d’acabar malament. Això és el que vaig pensar i em vaig ficar a un pou del que no vaig poder sortir. No estava bé, no havia preparat bé la prova. Ja ho sabia. Però, tal i com em va dir l’Albert Parreño, si arriba a estar ell amb mi segur que hagués continuat. És cert, amb aquesta experiència vaig poder comprovar que la meva fortalesa depèn del vostre suport. Sempre he dit que us necessito, que sou la força que em fa continuar i aquell dia estava sol. Es van donar moltes circumstàncies per a que la cosa no sortís bé però aquesta va ser la més determinant. I no es tracta de lliurar-me de la meva part de culpa, ni molt menys. Es tracta de reconèixer que som un equip, que jo no sóc Reptes Solidaris. Que Reptes Solidaris és la meva família, els companys de SelvaCamerun, el meu entrenador, l’Albert Pareño, els amics de Fasttriatlon, els meus amics i tots els compromesos que feu possible aquesta història. Sense vosaltres tot això no té sentit.

Ha estat una ensopegada però no defalleixo. Al contrari, tinc més ganes que mai d’esmenar els errors. Tenim un mes per fer pinya i treure això endavant i estic convençut que junts ho aconseguirem! Ajudeu-me a aconseguir-ho!!!


* “Fuimos sed en el aire pero boca en la tierra” de la cançó de Vetusta Morla “Boca en la tierra”. 

dilluns, 4 de juny de 2012

Seguim!


Comencen a passar moltes coses al voltant de Reptes Solidaris i es que ja només queden dos mesos per emprendre el viatge cap a Tarifa.


El divendres passat vaig fer un entrenament amb l’Albert per veure com estic i bé, el tema no és per llençar coets però tampoc per preocupar-se. Podríem dir que estic en un aprovat justet, un nivell acceptable, el que m’obliga a esforçar-me de debò en aquest dos mesos que queden per fer el salt qualitatiu que necessitem per afrontar el repte amb certes garanties. No és del tot dolent estar en aquesta situació, ja que a mi m’agrada treballar sota pressió i això m’obligarà a no adormir-me. Sens dubte, seran dos mesos claus i us necessitaré al meu costat.

En aquest escenari hem cregut convenient preparar un objectiu a mig camí del repte i hem decidit que el 30 de juny faré una travessia d’11Km que va de Tossa de Mar a Sant Feliu de Guíxols. Serà un test important per veure el meu estat de forma, com em trobo en una distància tan llarga i, sobretot, si ho aconsegueixo, em servirà a nivell mental, per conscienciar-me que el repte és possible, ja que a vegades tinc molts dubtes. Si no ho aconsegueixo potser em desanimaré en excés però millor saber com estem, no? Al cap i a la fi ningú mai va pensar que seria fàcil i millor saber per on trepitgem.

Paral·lelament a la preparació, seguim amb l’activitat pròpia de l’Associació Selva Camerun i el dissabte es va celebrar el 3er Triatló Solidari del Districte de Les Corts. La bona notícia d’aquest any és que tot el que es recaptava anava a parar al Projecte d’Ajuts a l’ensenyament de l’Associació Selva Camerun. L’activitat va ser un èxit i, a falta d’alguna recaptació més, l’Associació Selva Camerun va rebre un xec de 850 euros que es destinaran íntegrament a la escolarització de nens i nenes al Camerun. L’Associació tenia una paradeta amb la que varem poder vendre articles de Camerun, explicar la tasca de l’Associació i fer promoció del nostre repte.


En fi, que queden dos mesos per deixar-nos la pell i que jo ho penso fer. Només us necessito a vosaltres!

Seguim!

dilluns, 14 de maig de 2012

Reptes Solidaris amb Fasttriatlon


Aquest diumenge es celebrarà el 1er Fasttriatlon al CanalOlímpic de Catalunya. Tot i que no he preparat la temporada de cara al triatló no em penso perdre aquesta prova per diversos motius. El meu entrenador, l’AlbertParreño, és el seu líder i l’ànima del projecte. I amb ell em vaig iniciar al triatló. És per això que puc dir que Fasttriatlon és el meu club fins i tot abans de que existís, doncs he tingut la sort de conèixer la seva filosofia abans del seu naixement.

Va ser gràcies a la filosofia i el know how de Fasttriatlon que vaig aconseguir la marca de 3:13’45’’ a la Marató de Barcelona, el meu primer Repte Solidari, obtenint gairebé 3.600 euros per escolaritzar a nens i nenes sense recursos al Camerun. Fasttriatlon em va preparar física i mentalment i també em va acompanyar el dia de la prova. I la nostra història continua perquè Reptes Solidaris i Fasttriatlon van de la mà per aconseguir més recursos pel projecte “Ajuts a l’ensenyament” de l’Associació Selva Camerun.

Fasttriatlon creu en el companyerisme i el treball en equip. Combina i fa conviure als atletes del primer nivell amb els que practiquem l’esport de forma amateur. És una família on es promociona i recolza l’esport femení. Un club que pretén recolzar l’esport paralímpic. Fasttriatlon és un club integrador, que prioritza el bon ambient i els respecte a tothom. En definitiva, és un club que està al mon i que amb la seva forma d’entendre l’esport també contribueix a tenir un mon millor. A més, és un club compromès amb Reptes Solidaris, com ho sou tots els que heu decidit acompanyar-me en aquesta aventura.

Aquest diumenge es disputaran quatre tipus de prova, a més de la prova de Paratriatló i les Series Nacionals cadets i Junior, es disputarà un triatló distància Sprint (750m nedant + 20Km de ciclisme + 5Km de carrera a peu) i un Supersprint (300m nedant + 8Km de ciclisme + 2Km de carrera a peu). L’objectiu principal d’aquesta última distància és obtenir una prova explosiva i més espectacular i també apropar el triatló a aquells que es volen iniciar. Les inscripcions han estat un èxit, en aquests moments queden molt poques places lliures però els que encara no us heu animat, teniu temps fins aquest dimecres dia 16 per inscriure-us. En qualsevol cas, esteu convidats a assistir com a públic i participar d’aquesta festa de l’esport.

Per a inscripcions i tota la informació de la prova: 

Animeu-vos a ser un Faster més!



Dani Duro

diumenge, 11 de març de 2012

Viatje a Camerun

Benvolgut Dani,

Com saps hem tornat de Camerun, Assela i jo, ahir dia 4 de març.

Ha estat un viatge dur, jo diria que molt dur, però també molt engrescador pel que fa al treball de l'Associació Selva Camerun, molt en especial pel Projecte Ajuts a l'Ensenyament. Hem pogut finançar estudis a 51 nens/es i joves, sense tu no hagués estat possible arribar en aquestes xifres. Hem constatat una cosa molt important per nosaltres: Que les famílies que ajudem ens necessiten, que realment estem actuant sobre els mes necessitats.

Hem explicat el resultat de l'anterior repte, no havíem estat a Camerun després de la teva/nostra Marató de Barcelona... M'hauria agradat que haguessis vist les seves cares quan explicàvem el que havies fet! I la seva cara de sorpresa quan els dèiem el NOU REPTE era d’incredulitat, sorpresa, agraïment i una certa sensació d'impotència per no saber què podien fer ells per ajudar-te.

En els propers dies ja aniràs veient algunes coses, però el motiu d'avui per escriure és el meu/nostre suport, de la Associació Selva Camerun al nou repte.


En un moment com l'actual en que la crisis ens fa mes difícil la vida a tots en el nostre entorn, tenir per objectiu ajudar a d'altres, que per cert viuen en crisis de forma permanent, hauria de ser un valor compartit. Malauradament nomes persones com tu amb valors molt arrelats en son conscients. És per això que donar-te les gràcies no em sembla prou, però no puc deixar de dir-te: GRÀCIES.

Al llarg d'aquest any he tingut el goig de poder apropar-me al teu entorn: Pare, mare, companys, família, amics... i això m'ha permès poder entendre més perquè ets com ets, aquella veritat antiga de "jo soc jo i el meu entorn" es fa mes palesa. Nomes puc dir-te cuidat i tingues cura d'aquest entorn perquè amb ell et queden grans coses per poder fer.

Es una gran satisfacció per a mi i pels meus tenir-te com amic i un honor per l'Associació Selva Camerun.

El nou repte serà un nou èxit i estarem amb tu, no ho dubtis.

Miquel Fernández
President de Selva Camerun